Los Nacionalismos y el Estado español: el siglo XX / Juan Pablo Fusi Aizpurúa
Fusi Aizpurúa, Juan PabloEn:
Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 22 (2000) , p. 21-52
Els moviments nacionalistes que van aparèixer a finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya i al País Basc (i en part també a Galícia) acabarien per obligar a modificar l'estructura territorial de l'estat espanyol, basat des de 1833 en les províncies. Malgrat l'existència de precedents (projectes regionals del XIX, Mancomunitat de Catalunya de 1914), va ser la II República (1931-36) el primer règim que es va plantejar la transformació de l'estat mitjançant la concessió d'autonomia a les regions: l'aportació de la República va ser l'estat integral, que contemplava l'establiment gradual d'autonomies regionals (de fet sols Catalunya va tenir autonomia abans de la guerra civil i Euskadi sols des d'octubre de 1936). L'any 1975, la democràcia espanyola va heretar de la dictadura de Franco un problema regional agreujat, especialment al País Basc; la constitució de 1978 va optar per la generalització de l'autonomia, creant així un estat obert i federalitzable.
